Genur.art

Que èbria dorm la nit de juny! És com la flaire del blat madur desvetllada des de lluny al camp. – La rosa resplendeix a la tanca d’esbarzers. El bosc de la muntanya alena; -- de vegades des dels núvols es giren els vents i fan enlairar el deler voluptuós de la passió des de la vall. Allà, a la terra adormida, hi ha una única finestra il·luminada, de seguida he reconegut la teva casa, des d’allà flameja la voluptuosa resplendor... I des dels refulgents matolls, els rossinyols em pregunten on ets, i per què en aquests dies d’ebrietat, el deler no besa l’amor.